L’oferta instrumental està vinculada al paisatge sonor de cada territori, de manera que varia de l’un a l’altre.

 

> ACORDIÓ DIATÒNIC Tècnica del diatònic de dues files (tancar-obrir). Acompanyaments rítmics i harmònics amb la mà esquerra. Melodies en terceres. Ornamentació i improvisació. Ús del creuat. Acompanyament d’una melodia xifrada. Repertori típic del diatònic i adaptació de músiques diverses (popular, lleugera... ).	> CANT Jota cantada, corrandes, improvisació. Cançó (diferents gèneres). Polifonies populars. Pràctica de repertori amb acompanyament popular. Tractament de la veu en la música tradicional.
> DOLÇAINA Descripció tècnica de l'instrument. Tècniques d'interpretació. Respiració. Repertori de les comarques de l'Ebre. Acompanyament de la dolçaina.	> FLABIOL I TAMBORÍ Tècnica de l'instrument. L’acompanyament rítmic del tamborí. Repertori tradicional i popular.
> GRALLA Descripció tècnica de l'instrument. Gralles seques i toves. Les inxes. Tècniques d’interpretació.  Respiració. Repertori tradicional, popular i composicions actuals. Interpretació en duet, trio i formacions amplies. El timbal.	> GUITARRA Treball de la guitarra a partir del repertori i de els tècniques d’interpretació i de transmissió que provenen de les tradicions oral i popular de Catalunya.
> INSTRUMENTS DE PUA Instruments de pua i guitarra. mandola, llaüt, mandolina, bandúrria, arxillaüt i guitarra. Tècnica de l’instrument. Acords i escales. Repertori tradicional català i mediterrani. Acompanyament de la dansa i la cançó. Improvisació melòdica i rítmica. Tècniques contemporànies.	> PERCUSSIÓ Tècnica d’interpretació amb diversos timbals i baquetes. Acompanyament del repertori graller i de ball. La percussió en els grups de foc. Percussions de l’àmbit cultural mediterrani. Bateria.
> SAC DE GEMECS Descripció de l'instrument. Tècnica de respiració i manteniment de la pressió de l’aire. Les inxes, descripció i manteniment. Articulació. Repertori propi de l'instrument.	> TAROTA Descripció de l’instrument. Orígens i evolució. Tarotes, tibles i tenors. Les inxes. Tècnica d’interpretació. Repertori. Acoblaments propis de l'instrument.. Usos actuals de la tarota.
> VIOLÍ Aspectes tècnics i expressius del violí en la música tradicional. Repertori i estil dels sonadors que han mantingut viva la pràctica tradicional del violí a Catalunya.  Repertoris i estils d’altres indrets, i tècniques d’acompanyament rítmic i harmònic.	> VIOLA DE RODA Constitució de l’instrument. Afinació i manteniment. Tècnica de la roda. Repertori tradicional, popular i antic. Evolució de l’instrument.

 

 

 

Pel que fa a les assignatures col·lectives, hi ha dos blocs: el de les assignatures que pertanyen al primer cicle formatiu i el corresponent a les del segon.

 

En cada cicle destaquen tres tipologies d’assignatures: les assignatures de llenguatge musical, les d’interpretació col·lectiva i les de metodologia i investigació.

 

Assignatures de primer cicle:

 

LLENGUATGE MUSICAL (1, 2, 3 i 4)

Immersió pràctica en el llenguatge de la música a partir del repertori tradicional i popular, basada en la descoberta i assimilació dels elements melòdics, rítmics, estructurals i harmònics i en el treball del reconeixement auditiu, la lectura i l’escriptura. Llenguatge Específic: aprofundiment en la pràctica del llenguatge musical, especialment aplicat a les característiques singulars —melodies modals, formes rítmiques, etc.— de la música tradicional catalana, de la mediterrània i de la música popular. Solfeig Rítmic: aprofundiment en el llenguatge musical a través del ritme; treball de compassos irregulars, polirítmies i altres particularitats rítmiques de la música tradicional i popular.

• Llenguatge Musical 1: Llenguatge Preliminar 1 i 2
• Llenguatge Musical 2: Llenguatge 1 i 2
• Llenguatge Musical 3: Llenguatge 3 i Harmonia 1
• Llenguatge Musical 4: Llenguatge Específic i Solfeig Rítmic

 

GRUP INSTRUMENTAL 1

(tradicional o específic i folk). Partint de les formacions habituals de la música tradicional (grup de grallers, rondalla, grup folk i cobla de tres quartans), es treballa l’adequació de cada instrumentista al grup en els diferents aspectes tècnics i expressius, així com la improvisació i la dinàmica d’assaig.

 

CANÇÓ I POLIFONIA

Cant i aprenentatge d’un repertori vocal tradicional que abraça els àmbits següents: cants narratius, cançons de treball i cançons de bressol; el cant en les festes i la vida comunitària; el curs de l’any i el curs de la vida; danses cantades, cant improvisat i cant en el ritual religiós; cantar i beure, cantar i menjar.

 

FOLKLORE

Conjunt de matèries no intrínsecament musicals que tracten de l’entorn ritual festiu en què habitualment es mou l’intèrpret de música tradicional.

 

DANSA

Accés a una visió general de la dansa tradicional catalana segons el seu context i la seva tècnica. Relacions de llenguatge entre músics i dansaires. El moviment intern de la dansa.

 

 

Assignatures de segon cicle:

 

ARRANJAMENTS I ARRANJAMENTS I COMPOSICIÓ

Composició de segones veus. Relacions entre melodia, contracant i acompanyament harmònic. Introduccions, ponts, interludis i codes. Composició de línies de baix, escriptura moderna per a secció rítmica. Tractament de les danses i els balls de plaça i saló més freqüents.

 

HARMONIA

Estudi de l’acompanyament harmònic de les melodies tradicionals. Tríades i tètrades, funcions tonals, sistemes de xifratge (relació melodia-harmonia), intercanvi modal i reharmonització.

 

INSTRUMENTACIÓ

Instruments tradicionals (tessitures, tonalitats i usos més freqüents). Utilització d’altres instruments, tant de la banda com de l’orquestra, en la música tradicional i popular. Tractament instrumental de les formacions elementals i adaptació d’arranjaments complexos a grups instrumentals reduïts.

 

GRUP INSTRUMENTAL 2 (A i B)

Es parteix de les possibilitats instrumentals tradicionals per tal d’adaptar-les a nous formats. Es treballa l’adequació de cada instrumentista al grup en els diferents aspectes tècnics i expressius així com la improvisació i la dinàmica d’assaig.

 

DIDÀCTICA 1 i DIDÀCTICA 2

Què, com i quan s’ha d’ensenyar i avaluar en relació amb els instruments tradicionals. Pràctica de situacions d’ensenyament i aprenentatge a partir de l’observació i la realització de classes.

ETNOMUSICOLOGIA. Elaboració d’un treball