ESPECIALITATS INSTRUMENTALS:
L'oferta instrumental està vinculada al paisatge sonor de cada territori, és per aquest motiu que l'oferta instrumental varia.
ACORDIÓ DIATÒNIC. Tècnica del diatònic de dues files (tancar-obrir). Acompanyaments rítmics i harmònics amb la mà esquerra. Melodies en terceres. Ornamentació i improvisació. Ús del creuat. Acompanyament d'una melodia xifrada. Repertori típic del diatònic i adaptació de músiques diverses (popular, lleugera... ).
CANT. Jota cantada, corrandes, improvisació. Cançó (diferents gèneres). Polifonies populars. Pràctica de repertori amb acompanyament popular. Tractament de la veu en la música tradicional.
DOLÇAINA. Descripció tècnica de l'instrument. Tècniques d'interpretació. Respiració. Repertori de les comarques de l'Ebre. Acompanyament de la dolçaina.
FLABIOL I TAMBORÍ. Tècnica de l'instrument. L'acompanyament rítmic del tamborí. Repertori tradicional i popular.
GRALLA. Descripció tècnica de l'instrument. Gralles seques i toves. Les inxes. Tècniques d'interpretació. Respiració. Repertori tradicional, popular i composicions actuals. Interpretació en duet, trio i formacions amplies. El timbal.
GUITARRA. Treball de la guitarra a partir del repertori i de els tècniques d'interpretació i de transmissió que provenen de les tradicions oral i popular de Catalunya.
INSTRUMENTS DE PUA. Instruments de pua i guitarra. mandola, llaüt, mandolina, bandúrria, arxillaüt i guitarra. Tècnica de l'instrument. Acords i escales. Repertori tradicional català i mediterrani. Acompanyament de la dansa i la cançó. Improvisació melòdica i rítmica. Tècniques contemporànies.
PERCUSSIÓ. Tècnica d'interpretació amb diversos timbals i baquetes. Acompanyament del repertori graller i de ball. La percussió en els grups de foc. Percussions de l'àmbit cultural mediterrani. Bateria.
SAC DE GEMECS. Descripció de l'instrument. Tècnica de respiració i manteniment de la pressió de l'aire.Les inxes, descripció i manteniment. Articulació. Repertori propi de l'instrument.
TAROTA. Descripció de l'instrument. Orígens i evolució. Tarotes, tibles i tenors. Les inxes. Tècnica d'interpretació. Repertori. Acoblaments propis de l'instrument.. Usos actuals de la tarota.
VIOLÍ. Aspectes tècnics i expressius del violí en la música tradicional. Repertori i estil dels sonadors que han mantingut viva la pràctica tradicional del violí a Catalunya. Repertoris i estils d'altres indrets, i tècniques d'acompanyament rítmic i harmònic.
VIOLA DE RODA. Constitució de l'instrument. Afinació i manteniment. Tècnica de la roda. Repertori tradicional, popular i antic. Evolució de l'instrument.
ASSIGNATURES COL·LECTIVES
Pel que fa les assignatures col·lectives hi han dos blocs, les que pertanyen al primer cicle formatiu i les que pertanyen al segon.
A cada cicle destaquen tres tipologies d'assignatures: assignatures de llenguatge musical, assignatures d'interpretació col·lectiva i assignatures de metodologia i investigació.
Assignatures de primer cicle:
LLENGUATGE MUSICAL (1,2,3 i 4). Immersió pràctica al llenguatge de la música utilitzant repertori tradicional i popular tot descobrint i assimilant els elements melòdics, rítmics, estructurals, formals i harmònics, treballant el reconeixement auditiu, la lectura i l'escriptura.
Adaptacions curriculars del llenguatge musical:
- Els alumnes que tenien convalidat o validat fins a Llenguatge musical 3 (part de Llenguatge III) s'incorporaran a Llenguatge musical 4.
- Tots els alumnes que han superat enguany Llenguatge musical 3 (Llenguatge musical III i Harmonia I) passaran a cursar Llenguatge musical 4.
- Els alumnes que han suspès Harmonia I de Llenguatge musical 3 passen a Llenguatge musical 4.
- Els alumnes que enguany han cursat Llenguatge musical 4 (Solfeig rítmic, Llenguatge específic) no hauran de tornar a cursar Llenguatge musical 4, però ho poden realitzar de manera optativa.
- Els alumnes que han cursat Llenguatge musical 4 (Solfeig específic, Llenguatge rítmic) i només han superat una part de les dues que conformen l'assignatura, tindran la matèria pendent com a matèria pendent en el segon cicle i no serà necessari cursar Llenguatge 4 del curs 2010-2011 però la podran realitzar de manera optativa.
- Els alumnes de segon cicle que desitgin cursar formes musicals tradicionals podran realitzar Llenguatge musical 4.
GRUP INSTRUMENTAL 1 (tradicional o específic i folk). Es parteix de les formacions habituals de la música tradicional (grup de gralles i timbal, cobla de tres quartans, rondalla, grup de dolçaines i tabal, grup de percussió, polifonia, i folk). Es treballa l'adequació de cada instrumentista al grup en els diferents aspectes tècnics i expressius; la improvisació i la dinàmica d'assaig.
Durant el primer cicle cal realitzar dos grups instrumentals. Aquests variaran en funció de l'especialitat instrumental:
- Acordió diatònic, violí, viola de roda: Dos grups instrumentals folk
- Cant, dolçaina, flabiol i tamborí, instruments de pua[1], guitarra, sac de gemecs, tarota: un grup instrumental tradicional o específic i un grup instrumental folk
- Gralla: dos grups instrumentals tradicionals
- Percussió: un grup instrumental tradicional o específic i un grup instrumental folk, o bé, dos grups instrumentals tradicionals no repetits.
CANÇÓ I POLIFONIA Cantada i aprenentatge d'un repertori vocal tradicional que abasta els següents àmbits: cants narratius, cançons de treball i de bressol. El cant a les festes i la vida comunitaria. El curs de l'any i el curs de la vida. Danses cantades, cant improvisat i cant en el ritual religiós. Cantar i beure, cantar i menjar.
FOLKLORE. Conjunt de matèries no intrínsecament musicals que tracten de l'entorn ritual-festiu on habitualment es mou l'intèrpret de música tradicional.
DANSA. Accedir a una visió general de la dansa tradicional catalana segons el seu context i la seva tècnica. Relacions de llenguatge entre músics i dansaires. Moviment intern de la dansa.
Assignatures de Segon Cicle:
ARRANJAMENTS 1 i ARRANJAMENTS 2. Composició de segones veus. Relacions entre melodia, contracant i acompanyament harmònic. Introduccions, ponts, interludis i codes. Composició de línies de baix, escriptura moderna per a secció rítmica. Tractament de les danses i balls de plaça i saló més freqüents.
HARMONIA. Estudi de l'acompanyament harmònic de melodies tradicionals. Acords tríades i quatríades, funcions tonals, sistemes de xifrat (relació melodia-harmonia), intercanvi modal i reharmonització.
INSTRUMENTACIÓ. Instruments tradicionals (tessitures, tonalitats i usos més freqüents). Utilització de d'altres instruments, tant de la banda com de l'orquestra, en la música tradicional i popular. Tractament instrumental de les formacions elementals i adaptació d'arranjaments complexes a grups instrumentals reduïts.
LLENGUATGE ESPECÍFIC: Aprofundiment en la pràctica del llenguatge musical especialment aplicat a les característiques singulars -melodies modals, formes rítmiques...- de la música tradicional catalana, de la mediterrània i de la música popular.
SOLFEIG RÍTMIC: Aprofundir en el llenguatge musical a través del ritme. Treball de compassos irregulars, polirítmies i altres particularitats rítmiques de la música tradicional i popular.
GRUP INSTRUMENTAL 2 (A i B). Es parteix de les possibilitats instrumentals tradicionals per a adaptar-les a nous formats. Es treballa l'adequació de cada instrumentista al grup en els diferents aspectes tècnics i expressius; la improvisació i la dinàmica d'assaig.
Durant el segon cicle cal realitzar dos grups instrumentals heterogenis..
DIDÀCTICA 1 i DIDÀCTICA 2. Què, com i quan ensenyar i avaluar en relació amb els instruments tradicionals. Pràctica de situacions d'ensenyament i aprenentatge a partir de l'observació i la realització de classes.
ETNOMUSICOLOGIA. Elaboració d'un treball de camp sota la direcció del professor. Objectius i criteris a l'hora de realitzar una investigació.
[1] El grup instrumental Rondalla serà convalidat a aquells alumnes que participin del GEA Rondalla sempre i quan es demostri la seva participació continuada.
